CONCLUSIÓ

Finalment arribem a la última entrada, encara que podria continuar durant més temps.

La fundació la Pedrera es fonamenta principalment en un Programa d’acompanyament a l’escolaritat, donant suport als infants en la realització de les tasques escolars de manera adequada i profitosa, i els ajuden a resoldre dubtes i amb les dificultats que vagin apareixent al llarg del curs.

Com he estat explicat al llarg del blog, aquest centre no disposa de la figura del psicopedagog, però aquest no ha estat un obstacle per poder realitzar les meves pràctiques d’una manera profitosa.

Un dels aspectes que més m’ha cridat l’atenció és el tema dels bloquejos emocionals. Tal i com parlava a l’entrada del blog, d’aquest aspecte està molt present en els alumnes de la Fundació. Tenen la majoria aquest tret en comú i és molt difícil aconseguir que un alumne es centri en els seus estudis quan hi ha un altre qüestió que li destorba. Per tant, penso que he pogut ajudar, durant aquest temps, a poder veure més enllà d’alguns alumnes. El meu objectiu durant el Pràticum II és continuar amb aquesta dinàmica, ja que és un procés molt lent. 

També valoro molt positivament l’ajuda que els hi dona a les famílies i tot el que se’ls escolta. Ofereixen cursos per pares, com per exemple el que vaig explicar en una entrada. També es fan reunions si una de les dues parts ho demana i s’assessora a diari si és necessari. Penso que aquest fet és molt interessant, ja que vetllen molt pel benestar i la tranquil·litat de les famílies.

Durant aquest temps al centre he estat molt a gust, ja que disposa de professionals als quals els hi agrada la seva feina. També m’ha meravellat l’ímpetu de la gent voluntària, que està allà per ajudar i donar suport, i només es porten a canvi la seva satisfacció personal. Per tant, sents dubte el pràcticum II el realitzaré al mateix lloc, a la Fundació La Pedrera de Castelldefels.  

CURS DE PARES

Fa un parell de setmanes vaig publicar una entrada al blog on comentava les reunions que s’havien fet o s’havien de fer. Concretament vaig mencionar que es feien una vegada per trimestre a través de DELTA per treballar amb més profunditat la manera d’educar als infants.

Una companya de la nostre aula que també està a un espai de La Pedrera em va demanar si podria aprofundir més sobre aquest tema, ja que al centre on ella estava no es feia. De manera que m’he estat informant i realment em sembla molt interessant. He intentat resumir una mica els continguts que es porten a terme, però es que em sembla tot molt interessant per compartir-ho.

Des de la Fundació em comenten que l’assistència a aquestes xerrades/cursos és molt escassa, i realment és una pena, ja que donen moltes eines i recursos per poder ajudar als seus fills a cada i poder fer una continuació del que es fa a l’escola.

DESCRIPCIO XERRADES

1)      CONCENTRACIÓ I ATENCIÓ. BONS HÀBITS D’ESTUDI

Objectius:

- Treballar la responsabilitat i l’autonomia personal en l’estudi. Paper de la familia en aquesta tasca.

- Donar eines a les famílies per ajudar els fills a millorar l’organització i la gestió del temps d’estudi i deures a través d’estratègies pràctiques per a lectura, escriptura i raonament matemàtic

Continguts:

Què no hem de fer a l’hora d’estudiar. Què podem fer (planificació del temps, taules d’horari, reforços) Importància del paper dels pares: els responsables dels deures són ells però nosaltres som responsables d’ells

Estratègies practiques per lectura, escriptura i raonament matemàtic

Metodologia:

Exposició pràctica sobre la qual les famílies puguin aportar les pròpies experiències.

Material complementari: página edu365.cat. Resum d’estratègies per escrit per a        lliurar a les famílies

Resultats esperats

Aconseguir una millora en la gestió i planificació del temps d’estudi que reverteixi  en més possibilitats d’èxit (responsabilitat dels fills)

Aconseguir un grau d’implicació i participació positiu de les famílies (responsabilitat dels pares)

2. AUTONOMIA I RESPONSABILITAT. ACTIVITATS DE LLEURE ALTERNATIU.

Objectius:

Treballar la responsabilitat i l’autonomia personal en la vida diària.

Conèixer possibilitats de lleure alternatives al consumisme i que fomentin l’educació en valors

Continguts:

Què podem fer a cada edat? Què fan els nostres fills a casa i què no? Per què?

Autonomia-autoritat

Consequències positives i negatives (en front de premis i càstigs). Exemples. Importància de ser assertiu

Lleure familiar: com és? Caps de setmana, vacances…Alternatives de lleure: Geocaching, jocs de taula on poder fomentar recordatori dels aprenentatges escolars de forma lúdica, participació en AMPAs, associacions…

Metodologia:

Exposició pràctica sobre la qual les famílies puguin aportar les seves pròpies experiències

Material complementari: Piràmide de les tasques familiars (Generalitat de Catalunya) per lliurar a les famílies

Resultats esperats

Aconseguir un augment de la responsabilitat i l’autonomia que reverteixi en una millora en la convivència familiar

Aconseguir que les famílies coneguin i puguin practicar activitats de lleure sense un predomini del component material

3.SEGURETAT DELS PARES VERS LA TASCA EDUCATIVA

Objectius:

Augmentar el sentiment de competència de les famílies en l’acompanyament al creixement dels seus fills, legitimant els dubtes i errors com a part necessària d’aquest procés.

Oferir eines per a les famílies a l’hora de resoldre conflictes

Continguts:

“El respecte i la confiança ens permeten d’equivocar-nos” i “preparant-nos per l’adolescència”. A partir d’aquestes dues frases reflexionem sobre els tres elements que han d’orientar sobre la tasca educativa: l’afecte, l’autonomia i l’autoritat.

Importància de donar exemple, recordar la nostra experiència com a fills/es. Exercir la nostra autoritat de forma assertiva. Reconèixer la necessitat de cuidar-nos: buscar suports, descansar… De vegades aquests etiquetatges venen de lluny en la nostra història com a fills i prenen màxima negativitat quan entrem en l'adolescència.

Estratègies de resolució de conflictes amb exemples pràctics

Metodologia:

Exposició pràctica sobre la qual les famílies puguin aportar les seves pròpies experiències

Material complementari: Piràmide de les tasques familiars. Es parlara a les famílies del llibre de Faber A i Madlish E (1997), Cómo hablar para que tus hijos te escuchen y cómo escuchar para que tus hijos te hablen. Ed. Medici

Resultats esperats:

Aconseguir  una major autoconsciència de com posem límits i acompanyem als nostres fills  reconeixent les pròpies emocions i incrementant el nostre sentiment de competència parental.

REUNIÓ AMB LA PEDAGOGA

Reunió dia 3 de desembre

Com he comentat en alguna ocasió, el meu objectiu en el blog és explicar la meva experiència com a psicopedagoga a un centre on no hi és aquesta figura. Per poder complementar aquesta tasca La Fundació posarà al nostre abast un psicòleg o pedagog i ens farà un seguiment per reforçar especialment en l’anàlisi de les funcions que desenvoluparia un/a psicopedagog en el marc d’aquests centres.

La primera reunió la vaig tenir el dia 3 de desembre a les 17,30h i va ser amb la coordinadora de tots els espais La Pedrera, Teresa Hernández. Ella és pedagoga i la seva tasca consisteix en voltar pels diferent espais donant suport a les diferents coordinadores dels espais on està implantat el Programa d’acompanyament educatiu: Badalona – Centre, Badalona – Llefià, Barcelona – Gràcia, Barcelona – La Verneda, Barcelona – Montbau, Barcelona – Prosperitat, Barcelona – Raval, Barcelona - Sants, Castelldefels, Figueres, Gavà, L'Hospitalet - La Torrassa, L'Hospitalet – Sant Josep, Manresa, Olot, Palafrugell, Reus, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Tarragona, Terrassa i Vilanova i la Geltrú.

Vam estar parlant de diferents casos i de la diversitat de l’alumnat. També li vaig demanar suport i consells per portar-ho a terme amb els alumnes de secundaria, ja que és el primer any que treballen amb alumnes d’aquestes edats i necessiten alguna empenta. Teresa em va convidar a assistir a La Fundació de Sabadell, ja que van ser pioners i porten tres anys amb èxit. Em va avançar que tenen un pla de treball basat en les emocions. Treballen a partir de dinàmiques i cada 15 dies ho fan a partir de preguntes com: Què sabem, què volem saber, on podem buscar la informació, què hem après... És a dir, molt semblant al que seria fer-ho a partir de projectes.

També em va explicar que en altres Fundacions La Pedrera treballen els “tallers creatius” (activitats lúdiques i d’aprenentatge amb l’art i l’expressió com a eix vertebrador) i em va proposar, de cara al pràcticum II, poder fer un “tastet” amb els alumnes que assisteixen a Castelldefels per si l’any que ve ho volguessin incloure en el Programa.

COM DESBLOQUEJAR? Pautes

Com vaig parlar en l’entrada anterior, els bloquejos emocionals són un problema real que preocupa al personal de la Fundació. El desbloqueig ajudarà als alumnes a sentir-se més alliberats i poder-ho demostrar en els seus resultats educatius.

Per tant, he pensat en una sèrie de pautes a seguir per tal d’aconseguir aquest èxit emocional que els hi porti al benestar a nivell general:

- Treballar l’autoestima i l’autoconfiança; ja que és molt important per tal d’aportar força per afrontar possibles situacions.

- Ensenyar a qüestionar els pensaments negatius; ja que la majoria d'aquests pensaments no són reals i paralitzen a la persona.

- Fomentar el pensament positiu; de manera que els hi fa enfocar les situacions de manera positiva.

- Afrontar les frustracions i tolerar-les.

- Crear un clima de comunicació; de manera que tinguin confiança per expressar les seves emocions.

- Ensenyar a no tenir por de ser ells mateixos i deixar fluir al exterior lo que tenen en el seu interior.

- Donar les estratègies per reflexionar sobre la situació i elaborar un pla d’acció. És important que prenguin consciència de la situació i de les seves sensacions.

BLOQUEJOS EMOCIONALS

Molts dels alumnes que acudeixen a la Fundació per a tenir suport escolar tenen un perfil molt similar:  pares separats, famílies desestructurades, que provenen d’un altre país, pares a la presó, sense recursos econòmics, víctimes de maltractament... La gran majoria els hi manca alguna part essencial de la estructura familiar ideal. Els seus resultats acadèmics no són gaire bons i les seves conductes a dins de l’aula tampoc ho són. Amb això vull dir que sembla ser que darrera d’un fracàs escolar hi ha un bloqueig emocional, i amb aquests alumnes ho tenim molt present.

El bloqueig emocional és una resposta natural i instintiva que es manifesta com una barrera que es posa un mateix com a manera de protegir-se d'una situació o esdeveniment que suposa o pot suposar un impacte emocional.

El bloqueig emocional té una funció de protecció. Aquest bloqueig desapareix quan estem preparats per adaptar-nos a la realitat de la situació. Per tant, s’haurà de treballar amb els alumnes per tal de descobrir quins són aquests bloquejos i com els podem solvatar de la manera més natural possible.

Conseqüències dels bloquejos emocionals:

- Impedeixen concentrar i rendir de manera adequada.

- No deixar ser un mateix.

- Es produeix desconnexió amb els verdaders sentiments i l’emoció  es manté dintre, però oculta, d’aquesta manera no es produeix el control emocional oportú.

- Pensaments esbiaixats.

Aquestes són algunes de les conseqüències que produeix un bloqueig emocional, de les que hem vist a la Fundació. De manera que a partir d’ara treballarem la manera de alliberar-se d’aquest bloquejos emocionals, donant les pautes necessàries als alumnes que més ho necessitin.

REUNIONS

És important el fet de unificar criteris, i més quan estem parlant d'un organisme no formal que treballa l'educació dels alumnes.

A la Fundació la Pedrera es realitzen una sèrie de reunions al llarg del curs escolar. De moment he tingut la sort de poder assistir a la majoria d'elles, i per tant poder donar el meu punt de vista com a futura psicopedagoga. 

Aquestes són algunes:

- Reunió de coordinació d'inici de curs (17 setembre):

Ens vam reunir la coordinadora, les dos persones contractades (responsables de primària i secundaria) i jo. Era el meu primer contacte amb el centre, i per tant primer de tot vaig escoltar per posar-me al dia. L’objectiu d’aquella reunió va ser decidir la metodologia que portarien a terme durant el curs i organitzar a tot l’alumnat i personal.

- Reunió amb voluntaris (18 setembre):

Aquesta reunió la va portar a terme la coordinadora i va servir per presentar-nos tots, voluntaris, personal i les dos noies de pràctiques (jo era una d’elles).

Allà ens van donar tota la informació necessària i vam poder conèixer les normes generals per poder-les transmetre als alumnes. A més la manera en que portaven a terme el seu Programa d’acompanyament per a l’èxit educatiu.

- Reunió de pares:

Una vegada que es va iniciar el curs i el Programa, es va fer una reunió inicial amb els pares, per tal de fer-los conscients de la importància que tenia aquell Programa i de com ho podrien treballar ells a casa amb els seus fills/es.

- 1a reunió de seguiment (pròximament 26 de novembre):

- Curs de pares:

Una vegada per trimestre DELTA fa un curs de pares per treballar amb més profunditat la manera d’educar als infants.

- Reunions amb les escoles:

La coordinadora, de tant en tant es reuneix amb els directors de les escoles de Castelldefels per tal de fer difusió del Programa i parlar de casos concrets que necessitin d’aquest recolzament. De manera que aquests alumnes són recomanats per poder entrar a la Fundació pagant una import mínim.

EQUIP HUMÀ

L’equip humà el centre està format per la coordinadora, personal contractat (dues persones) i voluntaris (cal preveure ràtios d’un educador per a cada 4-5  alumnes).

 El personal contractat ha estat supervisat per la coordinadora i ha estat ella qui ha triat a aquestes persones amb unes característiques singulars. Hi ha dues persones, una de elles encarregada de portar el grup de primària (6-12 anys) i l’altre per gestionar el grup de secundària (12-16 anys).

Els voluntaris han estat buscats per la coordinadora i, són les persones que tutoritzen i acompanyen els grups d’infants que els són assignats, en la realització de les activitats del programa. Generalment són professionals del sector educatiu en actiu o jubilats, o bé estudiants universitaris. 

La coordinadora del centre és la responsable a més, del Programa de Reforç Educatiu, encara que no disposa d'estudis relacionats amb l'educació (psicologia, psicopedagogia, pedagogia...). És important dir que l’experiència i els cursos de preparació específics del programa d’acompanyament, que es porten a terme, fa que sigui un èxit i hi hagi resultat positius en els alumnes. 

El meu paper al centre serà el següent: al no disposar de la figura del psicopedagog, en lloc d'observar i analitzar un referent concret, faré una reflexió sobre el paper que tindria al centre aquesta persona si hi fos.