CONCLUSIÓ

Finalment arribem a la última entrada, encara que podria continuar durant més temps.

La fundació la Pedrera es fonamenta principalment en un Programa d’acompanyament a l’escolaritat, donant suport als infants en la realització de les tasques escolars de manera adequada i profitosa, i els ajuden a resoldre dubtes i amb les dificultats que vagin apareixent al llarg del curs.

Com he estat explicat al llarg del blog, aquest centre no disposa de la figura del psicopedagog, però aquest no ha estat un obstacle per poder realitzar les meves pràctiques d’una manera profitosa.

Un dels aspectes que més m’ha cridat l’atenció és el tema dels bloquejos emocionals. Tal i com parlava a l’entrada del blog, d’aquest aspecte està molt present en els alumnes de la Fundació. Tenen la majoria aquest tret en comú i és molt difícil aconseguir que un alumne es centri en els seus estudis quan hi ha un altre qüestió que li destorba. Per tant, penso que he pogut ajudar, durant aquest temps, a poder veure més enllà d’alguns alumnes. El meu objectiu durant el Pràticum II és continuar amb aquesta dinàmica, ja que és un procés molt lent. 

També valoro molt positivament l’ajuda que els hi dona a les famílies i tot el que se’ls escolta. Ofereixen cursos per pares, com per exemple el que vaig explicar en una entrada. També es fan reunions si una de les dues parts ho demana i s’assessora a diari si és necessari. Penso que aquest fet és molt interessant, ja que vetllen molt pel benestar i la tranquil·litat de les famílies.

Durant aquest temps al centre he estat molt a gust, ja que disposa de professionals als quals els hi agrada la seva feina. També m’ha meravellat l’ímpetu de la gent voluntària, que està allà per ajudar i donar suport, i només es porten a canvi la seva satisfacció personal. Per tant, sents dubte el pràcticum II el realitzaré al mateix lloc, a la Fundació La Pedrera de Castelldefels.